Miquel Grau, trenta anys després

6 d'octubre de 1977.

En vespres de la que seria la major i més unitària manifestació dels valencians fins a l'actualitat (la que el 9 d'octubre de 1977 uniria a centenars de milers de valencians en els carrers del Cap i Casal, reivindicant la recuperació de l'autonomia per al nostre poble), Miquel Grau, un jove alacantí de 20 anys, apegava cartells propagandístics de la celebració del 9 d'octubre en la frontera d'un edifici de la plaça de Los Luceros d'Alacant.

En eixe moment, una rajola reballada intencionadament des d'una finestra de l'edifici impactà en el seu cap, lo que li provocaria gravíssimes lesions.

El dia 9 d'octubre, totes les forces democràtiques d'Alacant, encapçalades pel PSOE i UCD, firmaven un manifest condenant enèrgicament l'atentat. Una ràpida operació policial facilitava també la detenció de l'autor de l'agressió, que posteriorment fon condenat a presó. Pero res de tot això impediria la fatal mort de Miquel Grau, el dia 16 d'octubre, a causa de les greus ferides provocades pel colp d'aquella malaïda rajola.

Miquel Grau fon despedit en un multitudinari soterrar, que recorregué els carrers d'Alacant. La seua trista i absurda mort el convertiria en un símbol de la lluita per la democràcia, la llibertat i l'autonomia del nostre poble.

La nostra ciutat de Valéncia li dedicà un carrer en el seu honor, en el barri de Beniferri; pero per desgràcia el seu recort, 30 anys després, s'ha esvaït quasi per complet. També eixe carrer, i ara sabreu per qué...

El nom de Miquel Grau se donà a un carrer en proyecte, en una zona d'horta prop del Camí Nou de Paterna, en la que pronte es construïren quatre finques aïllades; pero 25 anys després, quan s'urbanisà el nou barri de l'avinguda de les Corts Valencianes, se féu coincidir la traça de l'existent carrer de Miquel Grau en una de les noves avingudes, que rebé el nom de "carrer del Camp del Túria": la que passa just per davant del Palau de Congressos.


En este fet, com podem vore en l'image (feu clic per a ampliar-la), les dos finques que originàriament confrontaven en el "carrer de Miquel Grau", ara ho fan en el "carrer del Camp del Túria".


El nom del carrer de Miquel Grau encara apareix en el nomenclàtor oficial (ya no, en els buscadors més habituals d'Internet), i també, en una placa vella encara existent en la frontera d'u dels edificis. Pero tot pareix indicar que desapareixerà més tart o més pronte, absorbit pel nou carrer del Camp del Túria, sense que aparentment a ningú li haja cridat l'atenció.

Estaria be, aprofitant que es complixen trenta anys de la seua mort, solicitar al nostre Ajuntament que (reforçant la decisió que prengué fa tres décades) assegurara oficialment el nom de "carrer de Miquel Grau" a tot el tram de carrer comprés entre Mestre Rodrigo i Corts Valencianes. Perque les úniques dos finques habitades que hi ha de moment en eixe tram, són precisament les dos que originàriament perteneixien a dit carrer; i el nom de "Camp del Túria" pot mantindre's en el tram comprés entre Corts Valencianes i Doctor Nicasio Benlloch (per a que no s'enfade ningú...).

O, com a segona opció, que se li dedicara un atre carrer en una de les zones d'expansió de la ciutat... (algú s'apunta? Quant més firmes siguen, més força farem)

En fi. Des de la notable diferència política que em separa de Miquel Grau (simpatisant comuniste, com els amics que l'acompanyaven en l'apegada de cartells), i des de la proximitat profunda en un alacantí ple d'ilusions, d'inquietuts democràtiques i valencianistes, un jove que mai trià ni mereixqué ser un màrtir, vullc recordar-lo ací, 30 anys després.

Perque mai, mai, en nom d'una idea política, d'una nació, d'una raça, d'una llengua, d'una religió, se podrà justificar la mort d'un ser humà. Perque no podem tolerar que la violència, siga de la classe que siga, acalle la força de la paraula i la raó: en 1977 i en 2009. La que nos fa ser, precisament, això: humans.